COMBAT 1707 al CPO El Taller de Vilafranca del Penedès

El proper divendres 19 de juny, al CPO El Taller de Vilafranca del Penedès, a partir de les 10 de la nit, s'estrena per primera vegada davant de públic, la banda de rock-punkie-folkiska COMBAT 1707. El motiu d'aquest concert s'emmarca en els actes programats pel dia 28 de juny -Dia Internacional per l'Alliberament Gai, Lèsbic i Transexual-.

COMBAT 1707 va néixer un dijous a la nit fa poc més de 2 anys, en un dels fabulosos sopars que muntaven les persones de la Comissió Organitzativa de la CUP de Vilafranca del Penedès una vegada acabaven aquelles reunions intenses preparatòries de la campanya de les municipals de l'any 2007.

El Llorenç -bateria-, el Padró -veu-, el Pep -baix-, l'Hill -guitarra- i qui sotscriu aquest article -guitarra- pensem que ha arribat el moment que la gent de l'esquerra independentista descobreixi qui i què s'amaga darrere les lletres de to polític i social de COMBAT 1707.

US ESPEREM A TOTES I A TOTS A L'ESDEVENIMENT MÉS IMPORTANT D'AQUEST DIVENDRES 19 DE JUNY AL CPO EL TALLER.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES. ELS I LES VOLEM A CASA.

A continuació es reprodueix el comunicat redactat per RESCAT en motiu de les diferents marxes de torxes que tindran lloc arreu dels Països Catalans durant aquestes dates. Tot plegat és un deute que totes i tots tenim amb el Zigor, la Marina, la Lola, la Laura i el Diego.

“Un any més, i ja en són 7, per aquestes dates ens trobem arreu del país, en les marxes de torxes per demanar la llibertat dels i les preses polítiques catalanes.
7 anys ja que els nostres companys i companyes romanen segrestats pels estats espanyols i francesos, en les presons de Brieva, Fleury, Can Brians, Wad Ras i Albacete.

En aquestes dates de consumisme i hipocresia, disfressades amb llumetes de colors, ens toca tornar a sortir al carrer per reclamar la llibertat dels i les preses polítiques, per seguir denunciant l’estratègia repressiva dels estats de combatre per la via policial i de la violència sistèmica les dissidències polítiques.

Aquest ha sigut un any carregat de judicis polítics. Els que ha tingut la Lola a l’Audiència Nacional espanyola, pels que ha sigut condemnada a prop d’una cinquantena d’anys de presó. El que ha tingut la Marina, al Tribunal Central de París, un altre tribunal polític, mirall de l’AN, que l’ha condemnada a 9 anys de presó. Una vegada més, com sempre, judicis sense garanties, acusacions construïdes sobre les tortures i els maltractaments als detinguts i les detingudes…estratègia política repressiva disfressada de suposada justícia.

Aquesta no és una lluita fàcil. Ningú ens ho ha dit mai, ni mai ens ho hem pensat. L’enemic és fort i difícil de combatre. Però actes i convocatòries com aquestes ens mostren que la solidaritat política és difícil d’esclafar. Des de Rescat, volem agrair a totes les persones que cada any s’impliquen en l’organització de les marxes de torxes. Aquest any amb 17 convocatòries, tornem a demostrar que la solidaritat s’estén arreu i que això és quelcom que ni el pas del temps, ni els murs ni la repressió podran impedir.

Zigor, Marina, Lola, Laura i Diego, us volem a casa.

Llibertat presos i preses polítiques!

Rescat, col.lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes

Països Catalans, desembre 2008”.

A Vilafranca del Penedès concretament, la Marxa de Torxes 2008, tindrà lloc aquest dissabte dia 20 de desembre, a partir de les 8 del vespre, a la Plaça de la Vila. T'HI ESPEREM!!!!!

ESPANYA ENS CREMA!!!

Avui, l'Audiència Nacional ha absolt a les 16 persones de Girona encausades per la crema de fotografies dels monarques espanyols.

A continuació es reprodueix íntegrament el manifest que Alerta Solidària ha redactat en motiu d'aquest judici antidemocràtic.

Ara i sempre cridem: Poble armat, poble defensat!!!

"Manifest d'Alerta Solidaria en motiu del judici a 16 persones de Girona
a l'Audiència Nacional pel delicte d'injúries a la Corona i en motiu de les concentracions solidàries convocades arreu dels Països Catalans

29 d'octubre de 2008

ESPANYA ENS CREMA

Aquests dies, assistim a una nova sèrie de vistes, declaracions i, malauradament a un nou judici contra catalans i catalanes que han comès l’únic delicte de mostrar-se públicament en contra de la monarquia espanyola. Han estat fins al dia d’avui 28 persones les encausades pel delicte d’injúries a la corona. Per cremar fotografies del rei, o haver col·laborat d’alguna manera en aquestes cremes, hem vist com jutjaven i condemnaven dos companys, un de Girona i l’altre de Banyoles.

Aquesta darrera setmana, han declarat pel mateix quatre veïns de Barcelona. I a Tarragona, un altre company també va ser inculpat per cremar una fotografia del rei. Però en aquesta espiral, hi ha altres catalans. La setmana que ve, dimecres 29, seran jutjades ni més ni menys que setze persones més.

Però no hem d’oblidar que l’espiral va més enllà que la crema de fotografies: dos companys de Figueres encara esperen la citació de l’Audiència Nacional per haver fet simples pintades en una paret. O el company de Barberà del Vallès, que ha estat encausat per una pancarta penjada en un ateneu. O més greu encara, dos nois, un d’ells menor, que van haver de declarar a l’Audiència Nacional, a Madrid, per penjar un cartell a l’institut del seu poble, El Morell, al costat de Reus.

Tot plegat, i a les portes del macro judici del grup de setze gironins, cal que fem un seguit de reflexions. Processar algú per delictes d’opinió és contrari a un Estat de dret. Si fa un parell d’anys haguéssim llegit notícies similars d’algun país asiàtic ningú dubtaria en afirmar que és per manca de respecte a les
llibertats individuals d’expressió i d’opinió.

Així, l’Estat espanyol, com l’Estat francès, culpables de dissenyar i dur a terme polítiques per a destruir-nos com a poble, no han estat mai capaços de superar la contradicció que suposa erigir-se com a democràcies i alhora negar un dret tan bàsic com el d’autodeterminació, drets que van aconseguir que es respectessin pobles germans com Cuba o Algèria, això sí, no sense patir, no sense combatre.

L’Esquerra Independentista, davant de fets tan greus com veure companys i companyes nostres, encausades a 700 quilòmetres de casa, per un tribunal d’excepció sense equivalències en la Unió Europea, afirma i proclama, no amb simples paraules, sinó amb treball diari, en els nostres barris, en les nostres viles, pobles i ciutats, que la societat lliure i socialista que construïm serà capaç de superar imposicions com la borbònica.

Fa 300 anys que els borbons van entrar a casa nostra, amb sang i foc. I encara ara mai han demanat perdó.

Fa 30 anys que el darrer borbó va succeir al tron el dictador feixista. I any rere any ha gaudit de la protecció jurídica i de la inviolabilitat que li garanteix la seva constitució.

Al 2007, la despesa final generada per les diferents administracions cap a la família reial, per mantenir-los les cases, els viatges, la seguretat, i altres privilegis, va arribar als 25 milions d’euros. Enguany, en èpoques de retallades estatutàries i de limitats pressupostos, la Casa Reial obté per al 2009, un increment de diners públics del 2,7%.

A tot això l’Esquerra Independentista, com fa 30 anys, dóna la cara i proclama, que la seva constitució, que la seva monarquia, que els seus tribunals, no gaudeixen de cap legitimitat sobre la nostra terra. Que la imposició i el xantatge i també la renúncia de molts polítics del nostre país, no ha servit ni servirà mai per apagar la flama de la resistència que avui, en aquest acte, encarnem tots i totes nosaltres.

Alerta Solidària, com a organització que hem estat treballant des del primer dia en la coordinació del suport a totes les persones represaliades per les noves ràtzies borbòniques, us fa arribar, mitjançant aquestes paraules:

- La gratitud cap a totes aquelles que heu entès, després d’observar tants despropòsits, que la única opció, solidària amb totes les persones represaliades, és la opció del carrer, la de l’organització, la de la resposta, la de la lluita.

- El nostre compromís, com el de tota l’Esquerra Independentista en seguir el treball diari, malgrat les amenaces i els processos polítics, en la lluita per l’alliberament nacional i social del nostre poble.

- I lògicament, especialment dirigit per als 16 companys de Girona, a les seves amistats i famílies, el nostre ple suport, prestent avui arreu dels Països Catalans.

Cal remarcar però, que així com la presència dels borbons a casa nostra sovint respon a les invitacions que reben per part d’institucions regionalistes catalanes, el processament de 24 de les 28 persones represaliades, ho han estat per l’acció dels Mossos d’Esquadra. El senyor Joan Saura, hipòcrita abanderat de la recuperació de la memòria històrica, és qui més està fent avui en dia per actuar contra aquells que actuem per fer caure la careta a l’actual estat postfranquista espanyol. L’ús de fitxers policials polítics, negats per l’aparell pseudo democràtic espanyol és una realitat evidenciada en tota aquesta cacera de bruixes.

Al senyor Joan Saura, al senyor Boada, al senyor Delort i als Mossos d’Esquadra, cal atribuir el judici de 16 catalans antimonàrquics.

Que no s’enganyi ningú, l’Estat espanyol fa la seva feina i n’hi ha molts que hi col·laboren. Seguim nosaltres sense por, donant la cara, fent la nostra.

Construïm entre totes uns Països Catalans lliures i socialistes!

Els catalans i les catalanes no tenim rei!

Visca la Terra!

Alerta Solidària
Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Ciutat de Mallorca, Tarragona, Tortosa, València, Vilafranca i Vic.
29 d’octubre de 2008".

PROGRAMA D'ACTES DE LA FESTA MAJOR POPULAR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Dimarts 26 d'agost

A partir de les 12 de la nit, davant la Basílica de Sta. Maria,
PENJADA D'ESTELADES amb la participació del Ball de Diables de la Ràpita.


Divendres 29 d'agost

A les 9 del matí, a la Barraca de l'esquerra independentista situada a la Plaça de l'Oli,
Esmorzar popular per als balls de la Festa Major

A les 7 de la tarda,
Obertura de la barraca

A partir de les 12 de la nit,
Festa amb PD Follet Tortuga Vs Baba Lavident

A partir de les 12 de la nit, a l'Ateneu Popular X,
Nit d'empalmada amb PD Capità Vs Ànima Negra


Dissabte 30

A les 7 de la tarda, a la Barraca de l'esquerra independentista,
Obertura de la barraca

A les 8 del vespre, a l'Ateneu Popular X,
Concert amb Alatak + La Verga Records, seguidament Xaranga

A les 12 de la nit,
Festa amb PD Arrumbat

A partir de 2/4 de 4 de la matinada, al Casal Popular Okupat El Taller,
La festa segueix amb PD No Dorm


Diumenge 31

A les 7 de la tarda, a la Barraca de l'esquerra independentista,
Obertura de la barraca

A les 12 de la nit,
Festa amb PD Sixtynine


El Casal Independentista El Cep estarà obert durant les jornades castelleres i les processons.

FESTA SI... LLUITA TAMBÉ!!!

CAMPANYA NO ALS PEATGES DE VILAFRANCA: ALLIBEREM EL PENEDÈS!

Aquest passat dia 21 de maig, el diari El Punt publicava un anunci del Ministerio de Fomento en el que es feia una crida a les persones titulars de les finques potencialment expropiades per a poder-hi construir els peatges a Vilafranca per a què es trobéssin a l'Escorxador, el proper dia 18 de juny per tal de signar els actes d'ocupació dels terrenys.

En motiu d'aquesta CATASTRÒFICA notícia em veig amb l'obligació de tornar a publicar per segona vegada el manifest que en el seu moment va presentar la CUP de Vilafranca del Penedès als mitjans de comunicació locals.

"CAMPANYA NO ALS PEATGES DE VILAFRANCA: ALLIBEREM EL PENEDÈS!

Ja fa uns mesos que vàrem poder conèixer la proposta del projecte enviada pel Ministerio de Fomento en el qual es contempla la creació de tres zones de peatge a les entrades del nostre municipi, Vilafranca. Aquest projecte representa una nova agressió vers el territori i un greuge comparatiu cap a la població de la Vegueria Penedès, i en concret de Vilafranca en la utilització de l’autopista AP-7. L’eliminació del peatge de Martorell, doncs, no representa un pas cap a alliberar aquesta via de comunicació, sinó tot el contrari, representa la culminació i consolidació del sistema de pagament de l’autopista del mediterrani per part de la població del nostre territori.

Els milers de signatures dels penedesencs i penedesenques demanant la gratuïtat del peatge de Martorell han estat completament ignorades, i no només no han estat escoltades sinó que aquest nou projecte del Govern Espanyol representarà un peatge permanent per a cada una de les entrada de la nostra vila. Un cop més, com ja ens va passar amb la Base de Muntatge de l’AVE, les nostres institucions municipals ens han privat a la població la informació sobre la instal·lació dels peatges, negant-nos el dret a opinar i a decidir sobre el futur del nostre territori.

En un context on els territoris del Penedès han de patir constantment les agressions de la metropolització (Base de Muntatge, 4art Cinturó, CIM...), amb el suport implícit o explícit de vàries forces polítiques representades al Penedès, aquest nou projecte demostra que el procés d’integració a la regió metropolitana, lluny de reportar avantatges per a la població, n’hem de pagar constantment “peatges ecològics”. No ens cal oblidar que els ciutadans i ciutadanes no tenim res a dir ni a fer; tot ens ve decidit des de els despatxos de Madrid o Barcelona, sense ni tan sols demanar-nos si ho volem o no, o com volem.

Davant de les agressions que rebem com a poble, ens cal prendre mesures per organitzar-nos i sortir al carrer, d’articular una resposta unànime que reculli moltes veus i dir prou! Perquè no volem una Vegueria on els interessos "del capital" passin per damunt dels interessos de la gent i de la terra. Perquè no volem que es decideixi el futur del nostre territori ni a Barcelona ni a Madrid. Ara és l’hora d’organitzar-nos de nou i dir que volem un Penedès lliure de peatges!

Per tot plegat, reclamem que:

Es retiri el peatge de Martorell, tal i com fa un temps porta reivindicant el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

No volem peatges al Penedès: ni a Vilafranca, ni a Sant Sadurní ni a Gelida!".

PEATGE FET, PEATGE DESFET!!! DEFENSAR LA TERRA NO ÉS CAP DELICTE!.

Si voleu estar al dia sobre aquest tema podeu VISITAR l'enllaç que hi ha en l'apartat Campanyes de la CUP de Vilafranca del Penedès, titolat PERILL PEATGES!!!.

TRENQUEM AMB LA PRECARIETAT, CONSTRUÏM UN TREBALL DIGNE!

Acumulació de deutes són dos mots que reflecteixen la crua realitat del dia a dia de la societat civil i treballadora de l’actualitat; el resum d’haver endeutat els nostres béns i no poder assumir la despesa de fer-los nostres. Hem endeutat els gran damnificats dels temps moderns, les nenes i els nens. L’acceleració de la vida i la desacceleració de la nostra economia és un deute a llarg termini i és ara que ens cal frena-la, tot sense poder quantificar l’hipoteca ecològica que deixem en el planeta. Mentre grans empreses i d’altres projectes financers ens diuen diàriament els tants i tants beneficis extrets de la suor de la classe treballadora, ara tanquen portes i es “deslocalitzen”, però si ells s’han enriquit del poble ara són ells que han d’assumir la situació.

Quan tot puja de preu exageradament, des del pa fins al rebut de la llum, i molt per sobre dels nostres sous, és simptomàtic que això no funciona per nosaltres i que cal reclamar la socialització de les necessitats més bàsiques per la societat civil obrera i un repartiment equitatiu de la riquesa.

Ens han precaritzat les nostres vides i les nostres vides són precàries perquè alguns les han precaritzat. S’ha d’assenyalar un cop més als governs aliens a la realitats socials, a la patronal que signa salaris irrisoris, on deixen al llindar de la pobresa a milers de famílies, creant les lleis que fan immunes als empresaris per poder explotar dins de la legalitat d’un salari base. I encara és més indignant que tot això sigui possible amb el consentiment dels sindicats majoritaris que formen part d’aquesta taula de negociació, i cal cridar prou! I és que la crisi a nosaltres no ens ve de nou perquè en un llit obrer hi dormen les veritats!

Prou a la vexació continua de les dones en l’àmbit laboral, a la triple opressió a la que som sotmeses, la primera per ser classe treballadora, la segona per haver nascut dones i d’assumir en molts dels casos, la doble feina de dur una llar i educar uns fills/es en una actualitat tant competitiva. I la tercera l’opressió nacional que patim com a poble català. És indignant que els empresaris titllin de poc eficient contractar una dona, atès que aquesta donarà la llum als nous explotats/des. Per això cal establir una nova política d’igualtat d’oportunitats real, evitant la discriminació per raó de sexe. Cal aplicar els mateixos criteris d’oportunitats laborals i de competitivitat, per tal de conciliar les responsabilitats familiars entre homes i dones.
Igualtat de retribucions i protecció de la maternitat. Dir ben alt i d’un cop, que la conciliació és l’eina vital per superar els desequilibris actuals.

I la immigració, triplement explotats per qüestió d’ètnia, condició obrera i sotmesos a unes lleis d’immigració fetes a mesura per no donar cabuda als nouvinguts a un nou món laboral, una actualitat que els obliga a agafar qualsevol feina i veure indignats com la seva retribució és inferior al d’una altra persona que fa la mateixa feina.

Prou a les engrunes de la nova llei d’habitatge, que lluny de solucionar el problema, regulant un preu digne pel metre quadrat, subvenciona l’enriquiment dels grans propietaris i de les immobiliàries, la destrucció del sòl a canvi de manca d’infraestructures, un ganivet de doble tall, que només ens vol d’espectadors/es de l’esquarterament del territori i del dèficit de serveis públics. Centres sanitaris i educatius on es fa més difícil fer realitat la conciliació laboral, havent d’assumir despeses desorbitades, per poder anar a la feina i deixar els nostres fills/es en un lloc de confiança. La precarietat fa orfes als nostres fills/es al voltant de vuit hores al dia, cada dia.

SÓN PRESES I PRESOS POLÍTICS

En motiu del 17 d’abril, dia internacional de suport als presos i preses polítiques, l’esquerra independentista ha organitzat diversos actes a Vilafranca pel reconeixement de l’estatus de presos i preses polítiques catalanes i d’arreu seguint la convocatòria de l’organització de suport als presos i preses polítiques catalanes Rescat.

El dijous 17 d’abril es farà una concentració per l’amnistia a les 8 del vespre a la plaça de la vila.

El dissabte 19 d’abril tindrà lloc al Casal Popular Okupat ‘El Taller’ (Avda. Barcelona, 113) una xerrada a partir de les 8 del vespre amb membres del col·lectiu Rescat, seguidament es farà un sopar popular i una festa amb punxadiscs.

Els diners que es facin s’entregaran íntegrament a Rescat.

L’existència al món de presos i preses polítiques és un fet innegable tot i els esforços dels diferents Estats del planeta per fer-los invisibles per a la resta de la societat. Als EEUU, a Palestina, a Mèxic, a Turquia també al Marroc a Colòmbia o al Perú ; hi ha gairebé tants exemples com països existeixen al planeta. A tots ells hi ha presos i preses polítiques que mantenen la seva lluita tot i les limitacions a les que són sotmeses en presons d’extermini d’arreu del Món.I no cal anar tant lluny per trobar exemples de presos i preses polítiques; a Europa també n’hi ha; comunistes a Itàlia o Alemanya, anarquistes a Grècia o Holanda, independentistes bascos, catalans o gallecs a l’estat espanyol i francès que de fet són qui aglutinen el nombre més alt de presos i preses polítiques d’Europa.Als Països Catalans tenim els casos del Zigor, la Laura, el Diego, la Lola, i la Marina , presos i preses polítiques catalanes que ja fa temps que van ser empresonades i dispersades en presons de l’Estat espanyol i francès pel seu compromís i solidaritat.

A tots i totes elles tampoc se’ls reconeix l’estatus de presos i preses polítiques tot i ser tractades per les Institucions Penitenciàries com a preses “d’especial seguiment” i patir un règim penitenciari molt més restrictiu i punitiu. Intenten amb això desestructurar el col·lectiu i invisibilitzar-lo de cara a l’exterior intentant invisibilitzar també el conflicte polític que els ha dut a la presó.

És per això que des de l’esquerra independentista volem aprofitar aquest proper 17 d’abril per donar veu als presos i preses polítiques catalanes i reivindicar l’estatus de pres i presa política per a tots i totes les companyes que a hores d’ara compleixen condemnes imposades per tribunals i jutges al servei del capital, aquí i arreu del Món.